aquest festival de musica es sorprenent. Oriol Rosell a la galeria del carrer alzina 20...... Carles Andreu ens va cantar poesia del Pessoa que diu: No soc res Mai no sere res No puc voler ser res A part d'aixó tinc en mi tots els somnis del mon
En Quirico de Binefar ens va regalar una festa italiana molt divertida en la que varem participar el grup de los pelargones cantant A chi, versio del fausto leali, que us recordara ma vie del alain barriere i si busqueu Hurt del elvis. No s'ho perdin.
Dr. REM aquí t'envio adjuntes les fotos del dia d'autos a Sant Jaume. No són imatges de l'agència de fotògrafs MAGNUM però són molt emotives i sinceres. I ja saps que, qui fa el millor que pot no està obligat a més. Altra cosa seria si m'hagués personat per fer la crònica rural del fet científic. Aleshores el titular hauria anat en la línia de...." Si no hi havia suficient oxigen envoltant la vil·la de Sant Jaume allà es va apropar el Dr. REM per portar una alenada d'aquest vital fluid a la seva conferència col·loqui, xerrada o hàppening respiratori..."
Sí millor aquest titular: "hàppening respiratori" On es va explicar amb l'ajut d'un mapa anatòmic les diferències entre respirar desperts i fer-ho dormits. Otrosí de la hiperventilació i hipoventilació. Les apnees, els roncs, els ofecs i la resta de patologies que donen de menjar al Dr. REM, que el senyor el tingui entre els seus favorits.
Va finalitzar, com no podia ser d'altra manera, amb un abundós aplaudiment, preferentment del públic femení, el seu públic per excel·lència. Hom no pot ni pensar quina hauria estat la carrera (la professional es clar) del Dr. REM si hagués triat l'especialitat de ginecologia: ! Amb les seves mans i els seus coneixements¡ Potser a la vida propera, perquè essers com aquests segur que no tenen prou amb una vida. No són com nosaltres, per entendre'ns, que amb una vida ja passem.
Bé don Ramon que ja està arribant l'hora de dormir i la dona em reclama (perquè la tinc acostumada a una lectura en veu alta per a que es relaxi ) Ja ho vas dir tu cadascú té els seus hàbits de son. Així que good night and good luck -espero que estigui escrit correctament-
P.S Ahh i avisa on serà la propera actuació. Sempre és un luxe veure entrar en feina "respiratòria"
Dalida/Mina parole parole parole soltanto parole parole tra noi...Alain Delon: tu est comme le vent qui fait chanter les violons et emporte loin les parfum des roses...
Fa 100 anys q a Granyena de les Garrigues va neixer en Mateu Estopà i Andreu i es va celebrar per part dels seus des-centdents. Desprès a Lleida tocant alpicat vam seguir celebrant els 100 anys del Francisco de A. Miró i Cabestany, el tiet paco,cunyat (la pepita es la mare) i gran amic del mateu. La tieta juanita no se sap quina edat tindria. Aki surt part d'aquesta historia.