Rilke Sóc el silenci entre dues notes que s’habituen l’una a l’altra malament: la de la mort vol fer-se dominant. P’rò en l’interval obscur es concilien, juntes fremint. I queda bell el cant.

I amunt amunt ja ets a dalt Ara, esperit si et sens d'aliga el cor pren revolada que ja ets a mig cami del infinit