diumenge, 31 de març del 2013
dimecres, 27 de març del 2013
tradicionarius
Cultura Ramon Estopa | 26 Mar 2013
Tradicionàrius
El festival de música tradicional ha celebrat
enguany la seva edició número 26, amb una programació molt variada pel
que fa als tipus d’espectacles, uns al carrer i la majoria al local Centre Artesà Tradicionàrius
(CAT), nom que diu molt dels seus objectius . El CAT acull aquests dies
una exposició de fotografies, “Músics de Festa”, produïda pel Museu
Etnològic de Barcelona, que mostra testimonis gràfics de danses,
gegants i d’altres representacions de tradicions vinculades a les festes
“d’un poble antic que estima les tradicions i les comparteix amb el món
d’avui “.
Al llarg de dos mesos i mig hi ha 14 dies d’activitats, amb uns dos
concerts per dia, tallers per aprendre a tocar la gralla, l’acordió
diatònic, el clarinet, la percussió i, naturalment, un gran nombre de
danses de grup. És molt emocionant d’entrar al magnífic amfiteatre i
veure la sala plena de gent ballant apassionadament en perfecta
sincronia amb els músics del escenari. Una de les novetats de les
darreres edicions és el Folk als Mercats de Gràcia, els dissabtes al
migdia, que consisteix en un passeig dels músics que toquen caminant
entre les parades de queviures i provocant uns aports sonors i visuals
molt originals tots.
Enguany, l’Auditori ha acollit l’últim concert d’un dels patriarques del Folk al País Valencià: el grup Al Tall i la Cobla Sant Jordi amb Kaulakau. Altres indrets ja acullen concerts com el de Les Violines a Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat o Folkestones a La Mirona de Salt. No pot faltar la representació del Grup de Folk, que aquest any ha fet un homenatge al desaparegut Joan Boix, de la mà del re-anomenat Falsterbo Marí (el grup que Eduard Estivill i Montse Domènech comparteixen amb Isidor Marí), als quals sempre agrairem la seva versió del Paff , el drac màgic.
Tot plegat ho té al cap en Jordi Fàbregas (Sallent del Bages, 1951), que va començar de molt jove amb la música rockera i va aterrar a Gràcia formant els grups El Pont d’Arcalís i Primera Nota. És un enamorat de la música i, com que el Tradicionarius només és a l’hivern, els estius va crear els tallers d’Arsèguel, al Pirineu. I no s’ha acabat.
Collage. Autor:JEN
Enguany, l’Auditori ha acollit l’últim concert d’un dels patriarques del Folk al País Valencià: el grup Al Tall i la Cobla Sant Jordi amb Kaulakau. Altres indrets ja acullen concerts com el de Les Violines a Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat o Folkestones a La Mirona de Salt. No pot faltar la representació del Grup de Folk, que aquest any ha fet un homenatge al desaparegut Joan Boix, de la mà del re-anomenat Falsterbo Marí (el grup que Eduard Estivill i Montse Domènech comparteixen amb Isidor Marí), als quals sempre agrairem la seva versió del Paff , el drac màgic.
És molt emocionant d'entrar al magnífic amfiteatre i veure la sala plena de gent ballant
Els vespres del dimecres és fan concerts gratuits al bar del CAT, el Via Fora. El darrer era coordinat per Marcel Casellas, un artista capaç de crear la Cobla Catalana de Sons Essencials, amb deu músics que porten al seu repertori des de la sardana, el ball pla, la rumba, el garrotín, la jota fins a sons del Magrib i dels Balcans.Tot plegat ho té al cap en Jordi Fàbregas (Sallent del Bages, 1951), que va començar de molt jove amb la música rockera i va aterrar a Gràcia formant els grups El Pont d’Arcalís i Primera Nota. És un enamorat de la música i, com que el Tradicionarius només és a l’hivern, els estius va crear els tallers d’Arsèguel, al Pirineu. I no s’ha acabat.
dissabte, 23 de març del 2013
diumenge, 17 de març del 2013
dijous, 14 de març del 2013
50x7.com
Cultura Ramon Estopa | 12 Mar 2013
Trepitjant l’art
Fa uns dies que em passejo per casa descobrint
una gran quantitat de detalls a les rajoles del terra als quals fins ara
no havia atorgat la qualitat d’obra d’art. I tot gracies a la Miniguide del mes de març, aquesta guia per a guiris que s’edita a Barcelona en anglès i que informa de tota la moguda cultural de la ciutat.
El tema central del darrer número, en una mena d’editorial, són les Rescued Tiles, o sigui les rajoles rescatades.
És amb aquest nom que s’ha creat un facebook per a qui hi tingui
interès. S’hi parla de la rajoles hidràuliques, un invent català que es
va presentar a l’Exposició International de Paris de 1867 per la
companyia Garret i Rivet com a innovació revolucionària per vestir el
terra dels pisos. Són peces de 20×20 cm que pesen 2 kg, decorades amb
molta diversitat de colors i dissenys, i amb un cost molt inferior al de
la ceràmica de forn. El naixement del producte coincideix amb el
modernisme i és utilitzat per arquitectes com Domènech i Muntaner o Puig
i Cadafalch. Després sorgeixen d’altres fabricants, com Escofet,
Fortuny, Sola (1886) i Mosaics Martí (1913). Això converteix Barcelona
una gran exportadora de rajola hidràulica per decorar paviments des de La Habana fins a Hanoi.
De moment i com suggereix Ferenz Jacobs a la seva editorial, segueixo mirant amb interès el terra de casa. Em considero afortunat per poder gaudir d’un paviment acolorit a cada cambra, del seu conjunt i de les sanefes. També ho faré quan vagi a d’altres cases que tinguin colors i flors per terra.
Collage. Autor:JEN
El creixement irracional de la construcció fa desaparèixer molts d’aquests paviments
A partir dels anys 60, el creixement irracional de la construcció fa desaparèixer molts d’aquests paviments. Es canvia el terra hidràulic per materials sense suc ni bruc. Què passa amb les rajoles que es treuen? Algunes són recuperades i venudes en botigues ad hoc (per exemple, Otranto). Altres es llencen als contenidors. Afortunadament, gent sensible com en Jordi Griset s’ha dedicat a recollir-ne i a fer-ne una col·lecció que podeu veure a la xarxa. També Alberto Twose, una altre arquitecte, recupera rajoles convertint-les en productes de decoració que es poden trobar en botigues com Mar de Cava o La Pedrera, amb informació del any de fabricació i del lloc d’on han estat rescatades. Fins i tot un apassionat porto-riqueny, Mario Arturo Hernández, ha editat un llibre dedicat a les rajoles de Barcelona acompanyat d’un CD que explica com crear el propi dibuix en qualsevol mida.De moment i com suggereix Ferenz Jacobs a la seva editorial, segueixo mirant amb interès el terra de casa. Em considero afortunat per poder gaudir d’un paviment acolorit a cada cambra, del seu conjunt i de les sanefes. També ho faré quan vagi a d’altres cases que tinguin colors i flors per terra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)