Cultura Ramon Estopa | 12 Mar 2013
Trepitjant l’art
Fa uns dies que em passejo per casa descobrint
una gran quantitat de detalls a les rajoles del terra als quals fins ara
no havia atorgat la qualitat d’obra d’art. I tot gracies a la Miniguide del mes de març, aquesta guia per a guiris que s’edita a Barcelona en anglès i que informa de tota la moguda cultural de la ciutat.
El tema central del darrer número, en una mena d’editorial, són les Rescued Tiles, o sigui les rajoles rescatades.
És amb aquest nom que s’ha creat un facebook per a qui hi tingui
interès. S’hi parla de la rajoles hidràuliques, un invent català que es
va presentar a l’Exposició International de Paris de 1867 per la
companyia Garret i Rivet com a innovació revolucionària per vestir el
terra dels pisos. Són peces de 20×20 cm que pesen 2 kg, decorades amb
molta diversitat de colors i dissenys, i amb un cost molt inferior al de
la ceràmica de forn. El naixement del producte coincideix amb el
modernisme i és utilitzat per arquitectes com Domènech i Muntaner o Puig
i Cadafalch. Després sorgeixen d’altres fabricants, com Escofet,
Fortuny, Sola (1886) i Mosaics Martí (1913). Això converteix Barcelona
una gran exportadora de rajola hidràulica per decorar paviments des de La Habana fins a Hanoi.
De moment i com suggereix Ferenz Jacobs a la seva editorial, segueixo mirant amb interès el terra de casa. Em considero afortunat per poder gaudir d’un paviment acolorit a cada cambra, del seu conjunt i de les sanefes. També ho faré quan vagi a d’altres cases que tinguin colors i flors per terra.
Collage. Autor:JEN
El creixement irracional de la construcció fa desaparèixer molts d’aquests paviments
A partir dels anys 60, el creixement irracional de la construcció fa desaparèixer molts d’aquests paviments. Es canvia el terra hidràulic per materials sense suc ni bruc. Què passa amb les rajoles que es treuen? Algunes són recuperades i venudes en botigues ad hoc (per exemple, Otranto). Altres es llencen als contenidors. Afortunadament, gent sensible com en Jordi Griset s’ha dedicat a recollir-ne i a fer-ne una col·lecció que podeu veure a la xarxa. També Alberto Twose, una altre arquitecte, recupera rajoles convertint-les en productes de decoració que es poden trobar en botigues com Mar de Cava o La Pedrera, amb informació del any de fabricació i del lloc d’on han estat rescatades. Fins i tot un apassionat porto-riqueny, Mario Arturo Hernández, ha editat un llibre dedicat a les rajoles de Barcelona acompanyat d’un CD que explica com crear el propi dibuix en qualsevol mida.De moment i com suggereix Ferenz Jacobs a la seva editorial, segueixo mirant amb interès el terra de casa. Em considero afortunat per poder gaudir d’un paviment acolorit a cada cambra, del seu conjunt i de les sanefes. També ho faré quan vagi a d’altres cases que tinguin colors i flors per terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada