Rilke Sóc el silenci entre dues notes que s’habituen l’una a l’altra malament: la de la mort vol fer-se dominant. P’rò en l’interval obscur es concilien, juntes fremint. I queda bell el cant.

I amunt amunt ja ets a dalt Ara, esperit si et sens d'aliga el cor pren revolada que ja ets a mig cami del infinit

l'escala

Uns dies a l'empordà al poble de l'escala amb un pis que dona a la platja d'en Perris. Pedalada fins a Albons, despres Viladamat i avui a Cinq Claus, L'armentera i seguint el Fluvià fins a Sant Pere Pescador i tornada... ah..les magranes

Le Figaro

Existim

l'hora del jazz

plaça de la vila

poble nou

ramonetinthenet

amb el titol de ramonet cést moi m'han deixat un CD a casa. El blog es perd al 2012..he recuperat aquest poema: Vull el mon lluny ben enlla que els ullls no el pugen ja ni recordar